35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Cartell 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Jaime Calderón

Jaime Calderón (Barcelona. 1973) és l'autor del cartell del 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Dibuixant i il·lustrador, l'any 2000 funda al costat de Ester G. Punzano l'Escola d'Il·lustració i Còmic Fem Art impartint classes com a professor de còmic i anatomia artística. Inicia la seva formació artística a l'Estudi del prestigiós il·lustrador publicitari Enric Paixà. Anys més tard és seleccionat per rebre formació en Estudis d'Animació subvencionats per la Generalitat de Catalunya i impartits per diferents productores catalanes. Culmina la seva formació gràcies a les classes particulars que rep del famós il·lustrador López Espí.

Entre el 1994 i el 2004 realitza diverses publicacions de caràcter publicitari per a diverses agències i marques publicitàries, treball que durant quatre anys compagina amb la seva tasca com a director i professor a l'Escola de Còmic Fem Art. El 2004 dibuixa el volum II de la sèrie Extrahumans amb guions de Rafael López Espí. En aquest mateix any publica amb l'editorial Recerca el primer número d'una minisèrie guionitzada per David Carbajal, Siddartha.

El 2005 veu la llum el segon número d'aquesta sèrie, i el tercer nombre quedarà incomplet per problemes editorials. A finals del mateix any col·labora amb Aleta edicions a la revista Sword amb una història de 12 pàgines amb guions d'Helio Mira. Un any més tard, dibuixa el tercer número de la col·lecció Spirit per l'editorial americana Alpha-Omega Comics, col·lecció de la qual il·lustrarà també les cobertes dels números 4, 5, 6 i 7.

Per l'editorial Moonstone (2007) il·lustra una novel·la gràfica basada en el personatge de Koltxak: The Night Stalker titulada The Lovecraftian Horror. Per a la mateixa editorial, un any més tard, col·labora en una segona novel·la. Aquest mateix any forma part com a membre del jurat del Premi Nacional de Còmic d'Espanya representant l'Associació d'Autors de Còmic d'Espanya.

El 2009 veu la llum el primer àlbum d'una tetralogia de gènere històric per a l'editorial Soleil. La sèrie Los caminos del Señor  està guionitzada per Fabricio David i Gregory Lassabliere, i rebrà el premi a la millor obra medieval al Festival de la BD médiévale de Sant Ennemie.

Per l'editorial Delcourt publica el primer àlbum d'una minisèrie de 2 volums titulada Isabel. La loba de Francia (2012) amb guions de Thierry i Marie Gloris. Aquest mateix any l'obra rep el premi Coup de Foudre que atorga el festival Lys Lez Lannoy. A l'any següent, Los caminos del Señor  és premiada com a millor sèrie pel festival de Palavas. També és premiat pel Festival de la BD de Marly pel seu treball com a dibuixant de BD.

Entre 2014 i 2016 es publiquen el volum 2 de Isabel i el quart lliurament de Los caminos del Señor, tancant així les dues col·leccions. Aquesta primera rebrà el premi especial del públic a la millor sèrie atorgat pel Festival BD de Montreuil-Bellay. Totes dues obres han estat publicades en diferents països com Bèlgica, Holanda, Alemanya, Itàlia i Espanya, així com dues edicions de col·leccionista publicades per l'editorial Belga BD Must.

El 2015 es publica a Espanya de la mà d'Erm edicions l'artbook Los Caminos de Jaime Calderón, llibre que recull una selecció de dibuixos, esbossos i il·lustracions abastant diferents etapes de la seva carrera professional, des dels seus inicis fins a treballs més recents

Actualment està treballant en el primer tom d'una nova col·lecció titulada Valois que publicarà l'editorial francesa Delcourt.

El podeu seguir a Facebook: www.facebook.com/jaimecalderon.dibujante, i Instagram: @jaimecalderondibujante.
La seva pàgina oficial és www.jaimecalderon.com.

Entrevista a Jaime Calderón

D'on va venir la teva passió pel còmic?

No sabria dir-te exactament, però recordo que des que era nen m'interessava molt més explicar històries a través del dibuix que fer altres coses. Sóc el petit de quatre germans, i a casa meva sempre hi ha hagut còmics de diferents gèneres, per tant que jo els llegís era una cosa molt normal. La lectura dels còmics de Jan i Trencapins em feia fantasiejar tant que després sentia la necessitat d'explicar les meves pròpies històries dibuixades, allò poc a poc es va anar convertint en un joc amb el que em divertia molt i que s'ha prolongat fins ara.

Tens una llarga trajectòria en el món de la publicitat i la il·lustració. Et consideres un autor polifacètic?

És cert que he fet moltes coses, i des d'aquest punt de vista em sento “capaç” d'abordar diferents tipus de treballs que tinguin a veure amb el dibuix o amb el creatiu. Suposo que aquesta característica es deu en gran mesura al món de la publicitat, ja que d'alguna manera les necessitats de la mateixa indústria t'obliguen a treballar en projectes molt diferents, i per tant a buscar solucions gràfiques diferents. Podríem dir que el món de la il·lustració publicitària es va convertir per a mi en una escola, en la que vaig aprendre a ser "multifacètic" per poder satisfer les diferents demandes que m'arribaven.

Consideres que la teva obra té influències d'autors com Harold Foster?

Sens dubte, és un autor que sempre m'ha fascinat, sobretot tenint en compte l'època en la qual treballava. A més en el gènere medieval és un dels grans referents sinó el que més. És possible que l'època que he representat en els meus llibres i el meu dibuix realista o naturalista ajudi a recordar la feina del mestre, el que és per a mi un honor. En qualsevol cas no només tinc influències de Foster, sinó de molts altres, i també cal dir que les possibles similituds mai es van manifestar de manera conscient, suposo que el meu estil neix de l'amalgama d'influències de tots aquests artistes als quals he admirat.

Quin és el teu mètode de treball?

Abans de començar a dibuixar intento veure algunes pel·lícules, documentals, llegir llibres o articles tècnics, que tinguin relació amb l'època o moment històric sobre el que vaig a treballar. La idea és que tot això faciliti el que pugui entrar en la història amb certa familiaritat, i al seu torn m’aporti el coneixement de l'època suficient per poder crear coses "creïbles" que corresponguin al període que estic dibuixant. Posteriorment, i després de la lectura del guió, començo a fer recerca de la documentació que necessitaré a nivell genèric, i després pas a crear els personatges, tant principals com secundaris. A continuació comença la producció en si. Normalment intento dividir el guió en dues o tres parts i treballar en aquests paquets de pàgines per no caure en la monotonia d'estar fent sempre el mateix (esbossos, llapis o tinta) durant molt de temps.

Normalment el moment en què estic fent l'esbós de la pàgina és el més intens i creatiu, i que també aprofito per recopilar la documentació específica de cadascuna de les escenes que tinc que narrar. Acostumo a utilitzar tres o quatre setmanes en aquest procés per cada paquet de pàgines i després pas a realitzar el llapis i la tinta també en períodes de temps similars.

Se't considera un mestre del còmic històric per sèries com Isabel. La loba de Francia i Los caminos del señor. Et molesta que t’encasellin en un gènere?

No, és comprensible, és el gènere que la majoria de gent coneix de la meva feina perquè és el que ha tingut més visibilitat, i en el qual he estat treballant durant els set últims anys. De moment és el que estic fent perquè m'ofereix les motivacions necessàries per seguir treballant amb il·lusió.

Penso que el públic és receptiu i obert, i des d'aquest prisma no veig que hi hagués problema en què el meu treball tingués bona acollida en el cas que canviés de gènere. D'altra banda, si és possible que això generés certa inquietud en els editors, però tinc confiança en el meu treball, i crec que podria arribar a convèncer-los.

Ets un autor que publica amb èxit a França. Creus que el mercat espanyol del còmic pot créixer?

Si, o almenys això espero. Tinc la sensació que a poc a poc es van aconseguint coses, i si bé és cert que la crisi del paper és una realitat, cada vegada hi ha més indicadors que en el món del còmic les coses van canviant per a bé. Hi ha més actes, més divulgació en mitjans, noves editorials, més escoles especialitzades i el món del cinema està atraient a noves generacions. Tot això em fa ser optimista de cara al futur.

En quin moment decideixes fundar l'Escola d'Il·lustració i Còmic Fem Art?

Inicialment només era una idea que teníem l’Ester García i jo, la possibilitat que hi hagués un centre d'educació artística diferent, allunyat de l'ensenyament grupal i on preval el factor didàctic per sobre de la rendibilitat. Tant ella com jo teníem certa experiència en el món de l'ensenyament, ella a l'ensenyament artístic privat i jo en l'educació social. Aquesta complementació quedava reforçada per les diferents experiències a nivell de disciplina artística que teníem cadascun, d'una banda la pintura i el dibuix artístic, i d'altra la il·lustració i la narració gràfica. D'aquesta manera vam fundar l'any 2000 la nostra petita escola, que s'ha acabat convertint en un centre educatiu artístic que compta amb prop de 200 alumnes i diferents professors especialitzats en diferents disciplines artístiques. L’espai serà ampliat properament amb l'obertura d'un nou centre que ens permetrà desenvolupar més activitats, i que esperem inaugurar en poques setmanes. Encara que cal dir que l'èxit del projecte no ha estat el creixement de l'escola, sinó la de mantenir la mateixa idea inicial que va ser la responsable de la seva obertura.

Dones classes com a professor de còmic a l'escola Fem Art. Com veus a les noves generacions de dibuixants?

Amb molt optimisme. En general ara hi ha molts més mitjans al seu abast que abans i per tant estan molt més preparats. Al meu entendre, la complexa situació laboral actual possibilita que els joves no pensin tant en una professió 'pràctica' com es podia fer abans, i en aquest sentit tinc la sensació que hi ha molts joves que prefereixen formar-se en el que realment els agrada veient que les dificultats d'inserció laboral seran igualment complicades que estudiant altres coses. És per això que observo cada vegada a més xavals amb motivació i talent, i això al costat de la facilitat d'establir contactes i relacions que abans eren impensables estan fent créixer el talent de forma exponencial. La nostra experiència ve a reafirmar aquesta hipòtesi, ja que és ara, després de 16 anys, és quan comencem a veure els resultats entre els antics alumnes de Fem Art.

Com et vas plantejar el cartell del 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona?

Inicialment es tenia una idea bastant clara, sobretot sabíem el que no volíem, i això ajuda moltíssim a l'hora de crear una imatge per a un cartell. Sabent quina era la temàtica, vam intentar evitar caure en el bel·licisme que era a priori el més lògic, ja que és abundant en el tema de l'aviació en el còmic, i sense tenir res en contra del gènere, vam decidir donar-li un altre aire, una cara més amable al cartell, èpic, aventurer, i perquè no, glamurós, que convidés a tothom a participar de l'esdeveniment.

Des d'aquest punt de vista, ens van venir a la ment aquelles dones aventureres com Amelia Earhart, i sense tenir intenció de retratar-la tal qual, ens va ajudar a crear una imatge. Així doncs només era tan sols qüestió de trobar l'angle i la composició que millor transmetés aquesta idea. A partir d'aquí, el color i la il·luminació es van definir per si mateixes. Un color que recordarà aquelles pel·lícules antigues de cinema, i una il·luminació amb un toc irreal com si d'una foto d'estudi es tractés acabar per completar el llapis inicial

Dels autors actuals, ¿de qui segueixes el seu treball?

De molts, especialment dels espanyols en general. Penso que aquí tenim una riquesa artística extraordinària, no només en termes quantitatius i qualitatius sinó també a nivell d'estils, i això provoca que quan veig algun autor espanyol em generi més interès. A més m'alegra moltíssim poder començar a seguir a guionistes espanyols com Canales o Raule, entre d'altres, amb el mateix interès que abans ho feien els treballs d'altres guionistes anglesos o francesos, d'aquells dels quals compraves les seves obres sense pensar en el dibuix perquè sabies que les històries que anaves a descobrir eren garantia de qualitat. Doncs bé, això m'està passant amb gent d'aquí, la qual cosa és una gran alegria perquè la majoria són amics.

Quins són els teus projectes més immediats?

Actualment estic treballant en una nova sèrie titulada Valois, de la qual espero que aquest any es publiqui el primer volum. El guió està estructurat en arcs argumentals que quedaran tancats cada dos o tres llibres. La sèrie està ambientada entre finals de l'època medieval i l'inici del renaixement, just després del descobriment d'Amèrica.

Els personatges principals, un espanyol i un francès, són de ficció i això ens permetrà poder-los embarcar en diferents aventures sense estar lligats al que significa una obra de caràcter biogràfic com va ser Isabel. És per tant una sèrie d'aventures, ambientada en un període històric determinat, tenint aquest primer arc argumental com a rerefons les guerres d'Itàlia encapçalades pel rei francès Carles VIII.

Contacte
C/. Palau, 4 - 08002 Barcelona (Spain)
info@ficomic.com

© 2006 - 2017 FICOMIC
Altres salons
Xarxes socials

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació.
Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies).
L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador.
Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.